Educar a contracorrent

(Les noves tecnologies)

Quan, com a pares, defenses els jocs educatius, l’experimentació, l’aprenentatge vivencial, els contes… però la societat ens transporta a l’ús continuat i excessiu de les tecnologies. Cada dia existeixen més aparells amb més botons, més colors, més estimulants, amb wifi, que funcionen amb la veu, es connecten al mòbil,… que fan que la nostra vida sigui més o menys fàcil.

Quan, ets uns pares, que busques l’equilibri entre l’ús de les tecnologies amb altres jocs o esbarjo, aquí arriba el problema: ens podem sentir a contracorrent en l’educació dels nostres fills respecte aquestes tecnologies i l’entorn.

Sents que has de buscar diferents estratègies per tal de conciliar les noves tecnologies amb el dia a dia. Moltes vegades aquestes atrauen molt més que les activitats que pots oferir. Altres et fan sentir dels pitjors pares del món i entres en conflicte amb els propis fills, que et retreuen que els seus amics juguen més estona que ells o a jocs que tu consideres que no són apropiats. Hi ha dies que els costa sortir de casa per realitzar altres activitats, encara que un cop fora s’ho passen genial. Tot a primer moment és avorrit encara que després és divertit. Quan limitem el mòbil fora de casa és una discussió si, per exemple, a la taula del costat hi ha nens/es jugant amb ell. Nens/es enfadats o frustrats amb l’aparell o la necessitat que tot sigui ràpid i instantani, entre moltes altres…

Quan comentes aquests aspectes amb altres famílies moltes et transmeten que els seus fills interaccionen poc amb els mòbils, les tablets, els ordinadors, les consoles… molts et diuen que els tenen restringit l’horari i els dies de joc. Però després te n’adones que no és tan perfecte com t’ho mostren, observes que molts d’aquests infants no només estan molt més connectats a casa (les playstation et mostra la connexió de les amistats o fins i tot els nens ho diuen…) sinó que a l’exterior també: a la consulta del dentista tot i haver-hi joguines i contes, mentre els pares parlen amb algú s’asseuen a la vorera a mirar el mòbil, en els restaurants,… t’adones que per a molts pares s’ha convertit en el “cangur” perfecte i que poden amagar la realitat.

Sovint sento molts pares queixant-se de les pantalles, però també hem de tenir en compte que els més petits imiten a les persones del seu entorn. Si cada vegada l’adult és un model més tecnològic i connectat a les xarxes socials, per a ells és difícil no sentir-se atrets per aquest tipus d’imatge si al seu voltant s’utilitzen aparells.

És una necessitat pels infants realitzar més activitats exteriors que els faci desconnectar d’aquestes tecnologies. Molts nens/es estan mancats de natura, els pobles cada cop són més grans deixant les zones boscoses a les afores i cada vegada es viuen en vivendes més petites sense gaires sortides a l’exterior. Per aquest motiu hem de buscar estones i activitats que els transportin a un joc imaginatiu, motivador i amb materials com més naturals millor.

Educar a contracorriente

(Las nuevas tecnologías)

Cuando, como padres, defensas los juegos educativos, la experimentación, el aprendizaje vivencial, los cuentos… pero la sociedad nos transporta al uso continuado y excesivo de las tecnologías. Cada día existen más aparatos con más botones, más colores, más estimulantes, con wifi, que funcionan con la voz, se conectan al móvil,… que hacen que nuestra vida sea más o menos fácil.

Cuando, eres unos padres, que buscas el equilibrio entre el uso de las tecnologías con otros juegos o recreo, aquí llega el problema: nos podemos sentir a contracorriente en la educación de nuestros hijos respecto estas tecnologías y el entorno.
Sientes que tienes que buscar diferentes estrategias para conciliar las nuevas tecnologías con el día a día. Muchas veces estas atraen mucho más que las actividades que puedes ofrecer. Otros te hacen sentir los peores padres del mundo y entras en conflicto con los propios hijos, que te reprochan que sus amigos juegan más tiempo que ellos o a juegos que tú consideras que no son apropiados. Hay días que les cuesta salir de casa para realizar otras actividades, aunque una vez fuera lo pasan genial. A primera vista, es aburrido aunque luego es divertido. Cuando limitamos el móvil fuera de casa es una discusión si, por ejemplo, en la mesa de al lado hay niños/as jugando con él. Niños/as enfadados o frustrados con el aparato o la necesidad de que todo sea rápido e instantáneo, entre muchas otras …

Cuando comentas estos aspectos con otras familias muchas te transmiten que sus hijos interaccionan poco con los móviles, las tablets, los ordenadores, las consolas… muchos te dicen que los tienen restringido el horario y los días de juego. Pero después te das cuenta que no es tan perfecto como te lo muestran, observas que muchos de estos niños no sólo están mucho más conectados a casa (las playstation te muestra la conexión de las amistades o incluso los niños lo dicen …) sino que en el exterior también: en la consulta del dentista aunque haya juguetes y cuentos, mientras los padres hablan con alguien se sientan en la acera a mirar el móvil, en los restaurantes, … te das cuenta de que para muchos padres se ha convertido en el «canguro» perfecto y que pueden ocultar la realidad.

A menudo siento muchos padres quejándose de las pantallas, pero también debemos tener en cuenta que los más pequeños imitan a las personas de su entorno. Si cada vez el adulto es un modelo más tecnológico y conectado a las redes sociales, para ellos es difícil no sentirse atraídos por este tipo de imagen si a su alrededor se utilizan aparatos.

Es una necesidad para los niños realizar más actividades exteriores que les haga desconectar de estas tecnologías. Muchos niños/as carecen de naturaleza, los pueblos cada vez son más grandes dejando las zonas boscosas en las afueras y cada vez se viven en viviendas más pequeñas sin muchas salidas al exterior. Por este motivo debemos buscar momentos y actividades que los transporten a un juego imaginativo, motivador y con materiales lo más naturales posible.